dimarts, 4 de juny de 2013

La relació amb els nens i la resolució de conflictes

Tot seguit, us explicarem la relació que tenen els nens, entre ells i amb les mestres, i de quina manera resolen els conflictes. Tal com s’ha explicat en l’entrada anterior, l'escola compta amb un total de deu alumnes d'entre dos i sis anys que estan guiats per una mestra i una mestra assistent.

La relació amb els nens
Quan els alumnes arriben a l’escola de bon matí, es treuen les sabates i les deixen a l’armari de l’entrada on hi ha el seu nom. Un cop han deixat el calçat al seu lloc, en comptes de dirigir-se a les mestres per tal de realitzar alguna activitat, gairebé només es diuen bon dia, ja que les educadores, a primera hora, estan ocupades fent feina. Els nens, doncs, tenen temps per jugar lliurement a dins i a fora de l’aula i, per tant, d’enfortir la relació entre ells a través del joc.
Un aspecte molt important de la pedagogia Waldorf, i que les mestres han de transmetre als seus alumnes, és el de tenir molt de respecte per tot. Els nens han d’aprendre a cuidar, ja siguin objectes, joguines, els propis companys o les pròpies mestres. Tot i això, és evident que són nens i malgrat tinguin clar que s’han de cuidar les coses, també poden sorgir conflictes.

Nens jugant a contruir cabanes amb materials naturals
                      

El paper que tenen les mestres en aquesta pedagogia i en la primera infància concretament és el de ser guies dels seus alumnes. Els guien cap a una llibertat basada en activitats i jocs amb poques premisses, ja que així fomenten la pròpia imaginació i creativitat de cada alumne, per tal que aquests a l’inici de primària tinguin moltes ganes d’aprendre.
A l’hora de realitzar les activitats, és la mestra la que ho explica i no un llibre o una mandala que ja tenen les seves pròpies instruccions. Per tant, el que es busca en aquesta pedagogia és potenciar la creativitat dels infants sense imposar metes molt marcades que obstaculitzin la seva imaginació.


La resolució de conflictes

Tal com s’ha dit, els nens han d’aprendre a cuidar-ho tot i, per tant, això suposa que també han de cuidar i respectar als seus companys. Tot i això, no deixen de ser nens i tard o d’hora hi acaben havent conflictes entre ells. Tot seguit explicarem quin mètode utilitzen les mestres per tal que no es torni a produir el conflicte i els protagonistes d’aquest se’n adonin del que no han fet bé.

Un cop ha passat el conflicte i la mestra ho veu, aquesta els agafa sense cridar i es posa al seu nivell. El que ha fet l’acció mal feta, ha de veure com l’altre plora o s’enfada i l’ha de cuidar, curar-lo si cal i donar-li una abraçada. El que pot fer la mestra, si cal, és fer-lo seure, no com a càstig, sinó com a reflexió. L’objectiu de l’educadora és que els dos o més alumnes que han tingut l’incident es mirin i vegin així el que sent l’altre. Com en la majoria de casos, hi ha els que inicien el conflicte i els que en reben les conseqüències. Com que el problema és del que l’ha iniciat, un cop els dos alumnes es separen, l’objectiu de la mestra és observar-lo, ja que és el que realment té el problema. L’adult ha d’intentar esbrinar què li pot passar i donar-li ajuda.

Per tal d’evitar conflictes a l’hora de treballar, aquesta pedagogia intenta fer seure junts els alumnes amb el mateix tipus de caràcter i no al contrari, com passa a les escoles convencionals. És  a dir, si hi ha alumnes molt extravertits, els posaran amb alumnes extravertits. Al contrari, si hi ha alumnes més tancats, es considera positiu que els posin amb d’altres amb el mateix caràcter, ja que això els hi implicarà haver-se d’obrir en algun moment.

Per últim, parlarem de quan aquests alumnes han de marxar del centre per edat, com en el cas d’aquesta escola que només té educació infantil, i van a una escola que no té aquesta pedagogia. Nosaltres, pensàvem que el fet d’haver estat en un entorn tranquil i calmat sense alçar la veu, amb maneres d’actuar diferents dels companys, podria provocar una sèrie de conflictes pel nen i que això li suposaria molts problemes, però no és així. Un cop els alumnes canvien de centre, si que és cert que els hi canvia l’entorn totalment i comencen a sentir més premisses a l’hora de treballar, més alçades de veu per part del professor segurament de les que estaven acostumats, però degut a la seva manera d’entendre que s’ha de cuidar les coses, ho accepten i no els hi suposa cap problema, al contrari, s’adapten correctament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada