diumenge, 16 de juny del 2013

Conclusions del nostre treball de camp

Al començar el treball, mentre buscàvem informació sobre aquesta pedagogia vam trobar-nos amb una clara divisió entre els que defensaven la pedagogia i els que n’estaven totalment en contra. Després de realitzar el treball de camp ens n’hem adonat que és una pedagogia que té uns ideals molt marcats i que per tant, és normal que hi hagi gent que està a favor i gent que no. No per aquest motiu la pedagogia Waldorf ha de ser ni bona ni dolenta per l’infant.

Després d’haver realitzat una recerca d’informació i haver visitat una escola Waldorf podem dir que ens ha cridat molt l’atenció ja que és una pedagogia a la qual no estem acostumats. A les escoles Waldorf es dona molta importància al contacte amb la natura i pensem que és una molt bona idea el fet que els nens juguin amb materials fets pels propis pares. Els nens tenen molta llibertat dins l’escola tot i que tinguin activitats molt pautades i organitzades ja que per exemple, a l’escola L’Ametller els nens quan arriben tenen una hora per jugar al pati, a la classe o fer el que vulguin, això també ens ha sorprès però pensem que és bo per a desenvolupar l’autonomia de l’infant. A més a més també hem vist que per norma general el fet que el nen hagi anat a una escola Waldorf tampoc el perjudica en en futur.


Aquesta pedagogia, no està del tot acceptada pel model educatiu que hi ha actualment ja que en ocasions tenen moltes diferències però pensem que cadascú és lliure de triar l’educació que vol pel seu fill i per un mateix, així que s’hauria de facilitar més les pedagogies atípiques com en aquest cas la pedagogia Waldorf.

Gracies a tots, especialment a l'espai l'Ametller.

dimarts, 11 de juny del 2013

L’escola Waldorf-Steiner el Til•ler

En hagués agradat poder visitar altres escoles Waldorf, per tal de comparar-les i poder explicar millor el nostre punt de vista respecte aquest tipus d’escoles i la metodologia que utilitzen. Però per manca de temps no ha sigut possible, per tan tus volem fer una explicació de una de les escoles Waldorf més gran de Catalunya, El Til·ler.
L’escola Waldorf-Steiner el Til·ler està situada a Bellaterra i el seu objectiu és l’educació dels infants i joves seguint els principis de la pedagogia Waldorf. L’escola és una cooperativa educativa gestionada pels mestres i per les famílies que participen activament de la vida de la institució.
Escola Waldorf-Steiner el Til·ler

Història de l’escola
El mes de novembre de l’any 1998 s’inaugurà a la Casa Elizalde de Barcelona l’exposició sobre la pedagogia Waldorf organitzada per la Unesco amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el Centre Unesco de la ciutat. D’aquella exposició en surten, entre d’altres, dues iniciatives noves: un grup de jocs per a infants a Sant Cugat del Vallès i un grup de persones interessades a endegar la formació en pedagogia Waldorf a Catalunya.
El mes de maig de l’any 1999, les famílies que mantenien encesa la flama del grup de jocs a Sant Cugat feren pública la iniciativa amb una exposició a la Casa de Cultura del poble i al mes de setembre, en una petita casa cedida per una de les famílies, començaren les activitats amb nou infants i una mestra.
Així, al llarg del curs 2000-2001, al voltant del grup de jocs sorgí l’Associació Waldorf de Sant Cugat, i, alhora, es posà en marxa el primer Seminari de Formació Waldorf organitzat pel Cercle per a la Pedagogia Waldorf a Catalunya, amb més de cinquanta participants que serien els futurs mestres catalans i base humana per a les escoles del nostre país.  
Tots aquests esforços anaven encaminats a posar en marxa el projecte de la primera escola Waldorf de Catalunya. Fou a mitjans del curs 2004-2005 que es trobà a Bellaterra un espai prou gran on començar a fer realitat l’escola: s’obriren tres cursos de primària amb vint-i-cinc nens i nenes i dues mestres, a més d’alguns especialistes.
El curs 2008-2009 s’aconseguí l’homologació per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de les etapes d’educació infantil i l’educació primària amb efectes retroactius des de l’any 2007.
Avui, l’escola Waldorf-Steiner “El Til·ler” té una línia d’educació infantil i primària, tres grups d’educació infantil i sis d’educació primària. Hi ha setanta infants a educació infantil i un centenar a primària. Hi ha una vintena de mestres i unes 125 famílies.

Organització de l’escola
A l’entitat, les funcions pedagògiques s’exerceixen de forma col·legiada per part dels mestres amb un Cercle intern o Equip Directiu format per un equip mestres i amb el seu òrgan de decisió que és el Claustre de mestres. La gestió i l’organització està a càrrec de pares i mestres disposats a assumir responsabilitats. Aquest òrgan és rotatiu i s’anomena, Consell Rector. La responsabilitat i la llibertat formen el principi fundacional del nostre model de gestió educativa i això s’expressa en l’autonomia i el consens en les Assemblees anuals.
D’aquesta manera, els problemes de l’escola són considerats debatuts en conjunt o en cadascun dels àmbits que els correspon. Es procura que el diàleg sigui la fórmula fonamental de trobada dels diferents punts de vista. Famílies i mestres també participen de forma directa en les Comissions, que determinen la forma social del centre, segons les necessitats i la creativitat de la vida de la comunitat escolar. 
Organigrama de l'escola

Etapes educatives
Els infants, en iniciar 1er. de primària, entren en un organisme nou d’aprenentatge que tindrà una durada de 12 cursos escolars. En aquests anys, la metodologia i la didàctica s’aniran adaptant a les etapes evolutives dels infants i joves. En cada curs escolar es recollirà allò que en cursos anteriors s’ha treballat a l’aula i es presentaran, de la manera més vivencial possible, els nous continguts educatius que permetran als nois i noies accedir al curs següent.
En el pla d’estudis Waldorf, aquests dotze anys estan dividits en: vuit cursos de Primària, dos de Secundària i dos de Batxillerat. A nivell de l’organització escolar, mantenen l’ordre establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, on Primària té sis cursos, Secundària en té quatre i Batxillerat es manté amb dos cursos escolars.
L’etapa de Batxillerat ha de permetre a l’alumne acabar adequadament aquest període de dotze anys i, al mateix temps, garantir al jove l’accés a futurs estudis universitaris o a cicles formatius superiors, segons la seva aptitud vocacional.

L’esquema palesa les principals matèries que es treballen per períodes. Algunes, com ara les matemàtiques, estan presents al currículum al llarg dels 12 anys i queda reflectit a la gràfica en quin moment obtenen major importància i/o quins aspectes de la matèria s’hi tracten en profunditat.

Esquema d'edats Waldorf

El ritme a l’ educació infantil i primària
Els més petits tenen una consciència del temps molt diferent de la de l’adult. La introducció del concepte del temps es fa de mica en mica, mitjançant el ritme. Trobem tres nivells de ritme que ens ajuden a conformar la programació.
El ritme del dia: durant el matí trobem alternança entre les activitats d’expansió (joc lliure a dins i a fora, cançons ...) i les de concentració (contes, esmorzar comunitari, activitats artístiques, activitats quotidianes com rentar-se les mans...) .
El ritme de la setmana: cada dia de la setmana té una diferent qualitat que ve marcada per les diferents activitats artístiques. El dilluns dibuixem amb ceres, el dimarts anem d’excursió, el dimecres pintem amb aquarel·les, el dijous fem el pa i el divendres eurítmia. El ritme de l’any ve marcat per la celebració de les festes estacionals.
A primària, cada dia comença amb la “classe principal”, un espai d’unes dues hores on al principi es treballen aspectes rítmics (poesia, música, moviment, etc.), i, tot seguit, els continguts que formen part del “període” que s’està treballant.
Cada període concentra els aprenentatges d’una matèria durant unes quatre setmanes, així es permet els alumnes entrar en més profunditat en la matèria i els aporta experiències més riques i intenses.
Després de la classe principal, arriba l’esmorzar i el joc lliure al pati. Més tard, es continua amb les activitats artístiques i les especialitats: treballs manuals, pintura, modelat,eurítmia,anglès,etc.
La celebració de les festes estacionals és una forma exterior d’apreciar els esdeveniments de la natura i del cosmos. Mitjançant aquestes celebracions, l’infant pot viure el cicle de l’ any sent un ritme repetitiu que li aporta seguretat i el situa en el seu entorn. 

Aula de Primària de l'escola El Til·ler

Resum i idees que volem destacar de la nostra visita a l’Ametller

Hola estimats seguidors!

A continuació podeu llegir la informació que encara no hem explicat de la nostra entrevista amb l’educadora de l’Ametller, així com el resum de les explicacions que més interessants vam trobar:

  • En un moment de l’entrevista vam formular la pregunta sobre si la pedagogia waldorf podria considerar-se una educació lliure o no. No vam saber treure’n una conclusió clara, ja que la qüestió és complexa. Per una banda, no podem dir que sigui una educació lliure ja que totes les rutines, els hàbits i les conductes són guiades, tot estar molt pensat, per tant no podríem afirmar que sigui lliure, d’altra banda, tampoc la podem qualificar de convencional ja que permet a l’infant moure’s amb total llibertat, respectant les diferències individuals i els ritmes de cada nen/a.

  • L’educadora de l’escola ens va explicar què havíem de fer si volíem ser mestres d’una escola Waldorf. Hi ha dos camins: una opció és fer un curs de tècnic superior d’un any, el qual et dóna l’oportunitat de ser mestre d’escoles Waldorf infantils, o pots fer un curs de tres anys a l’Escola El Tiler, de Bellaterra.  Aprofitant que vam mencionar l’escola el Tiler, ens va explicar que aquesta és de les poques de Catalunya que alberga educació infantil, primària i secundària. És clarament una escola de referència a nivell català.

  • Com ja hem dit, l’escola l’Ametller està formada per 10 nens, ens preguntàvem si era molt difícil que es matriculessin alumnes. La mestra ens va dir que al ser un centre no subvencionat per la generalitat, fa que les quotes siguin més altes. Aprofitem per explicar que la relació de les escoles Waldorf amb els departaments d’educació catalans i espanyols, està de moment en un procés de coneixença. Poc a poc, s’aniran implantant a l’estat més centres Waldorf, com ja passa en altres països com Alemània, Anglaterra,...  La pràctica educativa vigent a Espanya entra moltes vegades en conflicte amb els mètodes de la waldorf, un exemple clar és l’ús de les tecnologies; així com l’estat procura brindar els centres amb un ordinador per cada nen, les escoles waldorf procuren que els seus alumnes no toquin un ordinador fins als 14 anys. Són controvèrsies que poc a poc s’aniran resolent.
  
  • Com ja hem explicat en altres publicacions, Steiner va ser el fundador de les escoles Waldorf. Doncs bé, a l’entrevista amb la mestre de l’Ametller vam saber que no només va idear una pedagogia sinó que a més va desenvolupar una branca adreçada a l’agricultura biodinàmica, que consisteix en cultivar conreu d’una forma molt natural, sense aplicar productes químics, seguint el referent de les llunes, etc.

  • De l’entrevista amb l’educadora de l’Ametller vam extreure’n uns coneixements no només relacionats amb l’educació, sinó també amb les nostres vides. I és potser la pedagogia Waldorf és això, no només una qüestió educativa, sinó un estil de vida... La mestre ens va explicar que el sistema educatiu es basa molt en els septennis, és a dir, tenint en compte els fets que passen cada set anys. Aquest és un exercici que podem fer tots. Penseu com éreu quan teníeu 7, 14 i 21 anys...


  • En línies generals,  ens va agradar poder visitar l’escola l’Ametller i comprovar que hi ha nens i nenes que surten al bosc cada divendres, faci fred o calor, plogui o nevi, que esmorzen el pa que ells han fet, que comproven la veritat de tots els materials i que es mouen en el seu dia a dia en un espai tranquil on poden compaginar activitats més tranquil·les amb d’altres de més relaxades sense que això exigeixi crits ni nervis...

Les escoles Waldorf són escoles on prevalen els valors de la vida i de la natura per sobre de qualsevol altre coneixement...

dimarts, 4 de juny del 2013

La relació amb els nens i la resolució de conflictes

Tot seguit, us explicarem la relació que tenen els nens, entre ells i amb les mestres, i de quina manera resolen els conflictes. Tal com s’ha explicat en l’entrada anterior, l'escola compta amb un total de deu alumnes d'entre dos i sis anys que estan guiats per una mestra i una mestra assistent.

La relació amb els nens
Quan els alumnes arriben a l’escola de bon matí, es treuen les sabates i les deixen a l’armari de l’entrada on hi ha el seu nom. Un cop han deixat el calçat al seu lloc, en comptes de dirigir-se a les mestres per tal de realitzar alguna activitat, gairebé només es diuen bon dia, ja que les educadores, a primera hora, estan ocupades fent feina. Els nens, doncs, tenen temps per jugar lliurement a dins i a fora de l’aula i, per tant, d’enfortir la relació entre ells a través del joc.
Un aspecte molt important de la pedagogia Waldorf, i que les mestres han de transmetre als seus alumnes, és el de tenir molt de respecte per tot. Els nens han d’aprendre a cuidar, ja siguin objectes, joguines, els propis companys o les pròpies mestres. Tot i això, és evident que són nens i malgrat tinguin clar que s’han de cuidar les coses, també poden sorgir conflictes.

Nens jugant a contruir cabanes amb materials naturals
                      

El paper que tenen les mestres en aquesta pedagogia i en la primera infància concretament és el de ser guies dels seus alumnes. Els guien cap a una llibertat basada en activitats i jocs amb poques premisses, ja que així fomenten la pròpia imaginació i creativitat de cada alumne, per tal que aquests a l’inici de primària tinguin moltes ganes d’aprendre.
A l’hora de realitzar les activitats, és la mestra la que ho explica i no un llibre o una mandala que ja tenen les seves pròpies instruccions. Per tant, el que es busca en aquesta pedagogia és potenciar la creativitat dels infants sense imposar metes molt marcades que obstaculitzin la seva imaginació.


La resolució de conflictes

Tal com s’ha dit, els nens han d’aprendre a cuidar-ho tot i, per tant, això suposa que també han de cuidar i respectar als seus companys. Tot i això, no deixen de ser nens i tard o d’hora hi acaben havent conflictes entre ells. Tot seguit explicarem quin mètode utilitzen les mestres per tal que no es torni a produir el conflicte i els protagonistes d’aquest se’n adonin del que no han fet bé.

Un cop ha passat el conflicte i la mestra ho veu, aquesta els agafa sense cridar i es posa al seu nivell. El que ha fet l’acció mal feta, ha de veure com l’altre plora o s’enfada i l’ha de cuidar, curar-lo si cal i donar-li una abraçada. El que pot fer la mestra, si cal, és fer-lo seure, no com a càstig, sinó com a reflexió. L’objectiu de l’educadora és que els dos o més alumnes que han tingut l’incident es mirin i vegin així el que sent l’altre. Com en la majoria de casos, hi ha els que inicien el conflicte i els que en reben les conseqüències. Com que el problema és del que l’ha iniciat, un cop els dos alumnes es separen, l’objectiu de la mestra és observar-lo, ja que és el que realment té el problema. L’adult ha d’intentar esbrinar què li pot passar i donar-li ajuda.

Per tal d’evitar conflictes a l’hora de treballar, aquesta pedagogia intenta fer seure junts els alumnes amb el mateix tipus de caràcter i no al contrari, com passa a les escoles convencionals. És  a dir, si hi ha alumnes molt extravertits, els posaran amb alumnes extravertits. Al contrari, si hi ha alumnes més tancats, es considera positiu que els posin amb d’altres amb el mateix caràcter, ja que això els hi implicarà haver-se d’obrir en algun moment.

Per últim, parlarem de quan aquests alumnes han de marxar del centre per edat, com en el cas d’aquesta escola que només té educació infantil, i van a una escola que no té aquesta pedagogia. Nosaltres, pensàvem que el fet d’haver estat en un entorn tranquil i calmat sense alçar la veu, amb maneres d’actuar diferents dels companys, podria provocar una sèrie de conflictes pel nen i que això li suposaria molts problemes, però no és així. Un cop els alumnes canvien de centre, si que és cert que els hi canvia l’entorn totalment i comencen a sentir més premisses a l’hora de treballar, més alçades de veu per part del professor segurament de les que estaven acostumats, però degut a la seva manera d’entendre que s’ha de cuidar les coses, ho accepten i no els hi suposa cap problema, al contrari, s’adapten correctament.

dissabte, 1 de juny del 2013

Horari i funcionament del centre

L'escola compta amb 10 nens d'entre 2 i 6 anys que estan educats per una mestre i una mestra assistent. Per ajudar al bon funcionament del centre, els pares tenen un rol fonamental en el funcionament, l'organització i la preparació dels serveis i les activitats que es fan.

A continuació, us explicarem qui és l'horari del dia a dia de l'escola:

Tot i que segons el mètode Waldorf la pedagogia no pot començar fins a les 9h, l'escola compta amb un servei d'acollida en cas que els pares no els puguin deixar a aquella hora. Ja sigui a les 9h o abans, quan el nen entra a l'escola, ja sap que s'ha de dirigir al seu penjador que hi ha a l'entrada de l'escola per deixar les coses. Amb l'ajuda dels pares o ell sol, agafarà les sabatilles que tots els nens han de dur a dins de l'escola i se les posarà. En tot aquest procés, és important que la mestra no intervingui. Finalment, els pares marxaran.

Cada matí els nens es posen les sabatilles

Després, els nens ja saben que fins les 10h tenen una hora lliure per jugar. En aquest procés, la mestra també queda al marge, no intervé ni es relaciona amb els alumnes. Els nens poden fer dibuix lliure (fent servir els colors bàsics: groc, blau i vermell), poden anar als espais exteriors a jugar, etc. És important que els nens juguin lliures, explorin les possibilitats de les joguines. Aquestes joguines estan fetes pels pares dels alumnes a partir de productes naturals, sense cap mena de plàstics.

Les joguines de fil tenen un paper important

A les 10h, seguint el ritme de cançons entonades, els nens desen les joguines que han estat fent servir. No hi ha pressa per recollir, però l'important és que tot quedi ben endreçat. L'ordre és un element fonamental a la pedagogia Waldorf. A continuació fan una rotllana i canten la cançó de bon dia. Es tracta d'una cançó que es canta a tots els centres Waldorf del món, és sempre la mateixa. 

És important destacar que la rotllana que fan no és sempre la mateixa, ni tampoc és una rotllana habitual. Segons l'estació de l'any en la que es trobin, faran un tipus de rotllana o un altre. Alguns exemple són: la rotllana del colom o la rotllana de la fada dels vents. Aquesta estona de tranquil·litat serveix per "baixar revolucions" després de l'estona que han passat jugant a fora. Els ritmes són molt importants:

"El ritme és quelcom viu, portador de salut", Rudolf Steiner

A continuació ve l'hora de l'esmorzar. Seuen tots els nens al voltant de la taula de l'aula principal i fan uns jocs de dits previs. Després la mestra tria 1 o 2 ajudant que repartiran l'esmorzar als seus companys. Normalment esmorzen una peça de fruita tallada que la mestra ha preparat abans. Sinó, també poden esmorzar pa o tortitas de blat de moro. Esmorzen tots junts.

Esmorzen tots junts al voltant de la taula

Un cop esmorzats, comença l'activitat del dia. En efecte, cada dia de la setmana fan una activitat diferent:
  • Dilluns: els nens fan dibuix lliure. La mestra els dóna una foli i ceres naturals amb els colors bàsics per tal que els nens puguin dibuixar i expressar-se lliurement. Després, a partir de la interpretació d'aquests dibuixos seguint la pedagogia Waldorf per part de la mestra, es podrà estudiar què vol dir el nen amb aquell dibuix.
  • Dimarts: els nens fan una activitat amb cera de modelar. Es tracta de cera d'abella dura que els nens han d'escalfar fent pressió amb les seves mans per tal que s'estovi i li puguin donar forma. Aquesta activitat els serveix per a que puguin els dits
Cera de modelar de diferents colors

  • Dimecres: els nens pinten amb aquarel·les sobre un paper humit. Al igual que amb la cera de modelar, només fan servir els colors bàsics. Aquesta activitat els permet innovar, crear, imaginar i expressar-se amb total llibertat.
Alguns dels dibuixos fets amb aquarel·les
  • Dijous: els nens fan pa amb la finalitat de veure, entendre i assimilar el procés que es necessita per arribar a obtenir un tros de pà. Al final el manipulen i li donen la forma que volen. El més important és veure el procés, entendre la realitat.
  • Divendres: cada divendres els nens van d'excursió amb la mestra al bosc. Allà són lliures de jugar i fer el que vulguin, de contactar amb la natura. Com que hi van cada setmana, poden veure i copsar com va canviant la natura. Aquell dia, per esmorzar, mengen el pa que han fet el dia anterior.
El contacte amb la natura és molt important

A més a més, un cop per setmana fan eurítmia, una activitat que treballa les lletres a través del moviment i l'harmonia. Cada lletra té un expressió. Aquest apartat és molt característic de la pedagogia Waldorf i n'és un tret distintiu. Per aquest motiu, el tractarem amb més profunditat a una altra entrada del blog.

Després de l'activitat, els nens tornen a sortir al pati a jugar una estona. Un altre cop, els ritmes tornen a aparèixer, ja que es passa d'una activitat tranquil·la a sortir al pati a córrer i jugar.

A continuació, tots tornen a classe, fan atmosfera de silenci, seuen en la rotllana que toqui segons l'estació de l'any i canten una cançó. Quan acaben, arriba el moment del conte. Sempre se segueix la mateixa estructura: s'introdueix el conte amb una cançó, s'explica el conte i es fa una cançó final. Aquest conte es treballa durant 3 setmanes, sempre el mateix. A vegades s'explica, d'altres es representa amb ninos, i d'altres és teatralitzat pels nens.

Finalment, a les 13h, arriba el moment del dinar. Els nens que no dinen a l'escola van a casa a dinar, però els altres dinen junts a la taula de la sala principal. Anteriorment tenien un servei de càtering, però actualment s'han organitzat de la següent manera: cada dia, la família d'un nen ha de portar el menjar. Es fa per torns. 

Un cop han dinat, a les 14h, els nens marxen a casa. La pedagogia Waldorf només contempla un horari de matins. A les tardes els nens no hi van.